La Meva Salut - Dar De Alta [exclusive]

Recordo el dia que el metge va pronunciar aquelles paraules. Fins aleshores, la malaltia havia estat un paisatge gris i constant: el sostre de l’hospital, el brunzit de les màquines, les agulles, els silencis incòmodes. La salut s’havia convertit en una absència, en un record borrós d’energia i normalitat. Estar ingressat és viure en un limbo on el temps no avança, sinó que s’arrossega. Cada dia era una lluita petita per mantenir l’esperança, per confiar que aquell cos que em traïa tornaria a ser meu.

Avui, quan miro enrere, no dono gràcies per la malaltia. Això seria una romantització cruel. Dono gràcies per la recuperació, per la ciència, per la paciència dels infermers i per la fortalesa que no sabia que tenia. La meva salut, ara d’alta, és un territori que torno a habitar. Ja no sóc un pacient: sóc una persona que va sobreviure, que aprèn a viure amb les seqüeles com a medalles d’un combat silenciós. la meva salut dar de alta

Hi ha moments a la vida que queden gravats a la memòria no per la seva espectacularitat, sinó per la seva càrrega simbòlica. Un d’aquests moments és, sens dubte, rebre l’alta mèdica. La frase "la meva salut, dar d’alta" no és només un tràmit administratiu; és el certificat d’una segona oportunitat, el punt final d’un capítol de por i incertesa, i el començament d’un retorn cap a un mateix. Recordo el dia que el metge va pronunciar aquelles paraules